Svensk ordbok 2009, webbversion
dys
substantiv
~en ~er
[dy
`
s-
el.
dy
´
s-]
dys·en
●
dysa
verkt.
sedan 1948
av ty.
Düse
med samma betydelse; trol. av tjeckiska
dusje
, eg. ’lopp (i skjutvapen)’