Svensk ordbok 2009, webbversion
bebo
´
verb
~dde ~tt
,
pres.
~r
be·bor
●
ha (viss plats eller bostad) som fast hemvist
rum.
sociol.
den stuga familjen bebor på somrarna
bebo ngt
sedan ca 1655
Subst.:
vbid1-114927
beboende