Svensk ordbok 2009, webbversion
-byggare
substantiviskt slutled
~n
äv. vard.
-byggarn
,
plur.
~
,
best.
plur.
-byggarna
-bygg·ar·en
●
person som bor
på viss plats
Noll
in(ne)byggare
nybyggare
sedan 1400–25
Heliga Birgittas uppenbarelser
fornsv.
-byggiare